You are currently viewing Sortim a xarxanet.org

Sortim a xarxanet.org

  • Post author:
  • Post category:Notícies

Des del portal xarxanet.org, noticiari referent del tercer sector, impulsat pel Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, la xarxa de Voluntariat de Catalunya i diverses entitats promotores; ens han publicat un article, fruit d’una entrevista amb en Toni Domènech, un dels nostres socis.

Podeu veure-la directament al portal de Xarxanet, o llegir-la des d’aquí mateix, gràcies a la llicència Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons que te.


Toni Domènech: “M’imagino un habitatge que cuida la ciutat i la posa en el mapa d’una forma diferent”

Caliu Habitatge Cooperatiu és una associació per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Badalona que cerca gent per compartir model de convivència.

Caliu Habitatge Cooperatiu és una associació per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que està en un moment de recerca de terreny a Badalona, i d’augmentar les unitats familiars que vulguin compartir projecte. Toni Domènech, un dels seus socis, fa una crida a qui vulgui a assistir a l’assemblea oberta que fan l’últim diumenge de cada mes o a la trobada per a persones interessades convocada el 17 de maig a les 18 h a l’Associació de Veïnes del Centre de Badalona.

Com surt del swing un projecte de convivència?

La dansa ens mou. I just després d’un curs, en un piscolabis, vam començar a parlar de com ens movíem per la ciutat i com vivíem. I de la necessitat de trobar un habitatge assequible. La majoria estàvem de lloguer en pisos i cercàvem un projecte de vida més estable amb preus més amables. D’aquí va sortir la idea d’unir esforços i trobar alternatives plegades.

Què vau fer?

Vam convocar la ciutadania i amics a una assemblea que vam fer als mateixos espais on ballàvem swing, al Círcol. Vam muntar un grupet fidel. Va arribar la pandèmia, però el 2021 ens vam formalitzar com a associació en una assemblea virtual.

Quantes sou?

Som 11 unitats familiars de diferents formats. 23 personetes de 0 a 55 anys.

Què busqueu?

Gent. L’objectiu és promoure l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Ens vam adonar que seria molt difícil trobar un encaix per fer un habitatge que ens agradés a totes. La idea és que els membres que en formem part creem cooperatives d’habitatge amb les persones que siguem més afins.

Diverses cooperatives?

Sí. La idea és que Caliu no mori mai i segueixi promovent l’habitatge cooperatiu més enllà de formalitzar un projecte.

“La idea és que Caliu no mori mai i segueixi promovent l’habitatge cooperatiu més enllà de formalitzar un projecte”

En quin moment esteu?

Ara posem en marxa una campanya de comunicació per trobar més unitats familiars. Estem en la fase d’impuls. Estem constituïts, som un grup cohesionat, hem treballat part de la nostra idea de convivència. Ens falta una cosa bàsica que és trobar el terreny. És una fase difícil.

Què us esteu trobant?

És molt difícil accedir a la informació si no ets promotora. Les cooperatives d’habitatge no estem dins del globus on es venen i es compren els terrenys. Accedir a aquesta compra i venda de terrenys és gairebé impossible.

“Accedir a la compra i venda de terrenys és gairebé impossible”

Heu parlat amb l’Ajuntament de Badalona?

Sí. A Badalona no hi ha cap experiència d’habitatge cooperatiu i no estan acostumats a fer canvis.

Us plantegeu anar a altres municipis?

Som cabuts. La major part de nosaltres som de Badalona i volem lluitar per estar a Badalona. Som ciutadans de Badalona i volem seguir-hi sent. Però no tenim tot el temps del món. Si no es dona, canviarem de ciutat.

Quines accions heu fet per trobar-lo?

Demanem ajuda a gent que sap molt d’aquests processos. Ens està acompanyant La Dinamo, que és una fundació que es dedica a això. No deixem de fer xarxa. La campanya de comunicació també tracta d’això, d’arribar a la ciutadania i fer xarxa amb altres entitats de la ciutat.

Ho podríeu haver fet sense La Dinamo?

No ho crec. Un projecte d’habitatge cooperatiu demana molts coneixements tècnics i ha d’haver-hi professionals al darrere. Jo no soc arquitecte, no puc saber de quants metres quadrats hem de buscar un terreny ni la legislació vigent. Qualsevol projecte requereix formació i acompanyament.

“Qualsevol projecte requereix formació i acompanyament”

És difícil mantenir la cohesió del grup?

En part sí. Els projectes d’habitatge cooperatius són llargs en el temps i demanen esforç. Pretenen construir una cosa en la qual la major part de nosaltres som ignorants. No sabem com funciona l’habitatge, com funcionen les promotores, com funciona la compra i venda de terrenys, com es construeix, què vol dir sostenibilitat… Partim d’una ignorància popular. És lent i no tothom té aquesta paciència.

Gran part dels que ho vam iniciar seguim estant-hi. Tot i les dificultats que comporta, hi ha una gran voluntat de tirar endavant.

El cohabitatge és assequible econòmicament?

Perquè surti amb un preu raonable necessita moltes unitats familiars, com a mínim de 20. Es tracta de trobar un terreny i construir-hi. Si vols dividir-te les despeses, com més sigueu més barat.

La idea de fer una cooperativa d’habitatge vol dir cuidar les persones i amb això també vetlles per la possibilitat adquisitiva de les persones que en formen part.

Tothom hi pot accedir?

Comprar-te qualsevol cosa requereix una inversió inicial. Nosaltres ens movem amb un objectiu de 40.000 euros d’aportació inicial per unitat familiar, però depèn de cada cas.

Es fa per diners, o només per model de convivència?

També per diners. Et surt més assequible. A Badalona un lloguer et costa 1.000 euros. És un model econòmic més sostenible amb la idea de tenir un recurs col·lectiu. Jo no vull adquirir una propietat. Aquí la propietat és de la cooperativa. Tens dret a fer-ne ús vitalici. Pots viure de forma estable amb un preu assequible per a tota la vida amb la garantia que aquell habitatge s’anirà mantenint i serà més sostenible gràcies a la teva aportació.

Com és el teu cohabitatge ideal?

És a Badalona, està integrat en el seu entorn, és sostenible, té un 0% de despesa energètica, els veïns ens coneixeríem i faríem coses plegades, tindríem espais privats per poder mantenir la nostra intimitat i espais comuns per treballar la comunitat. És assembleari i, per tant, canviant. Creix amb l’experiència, està enxarxat amb d’altres projectes, intenta promocionar aquest valor i carisma cap a d’altres que neixen.

M’imagino un habitatge que acosta el veïnat cap a les persones que hi conviuen, que cuida la ciutat i que la posa en el mapa d’una forma diferent.

Hi ha alguna cosa d’escollir on i com volem viure que pot generar una mena de bombolla i separar-nos d’una realitat més diversa?

Crec que això és un repte, no només del cohabitatge, sinó de qualsevol iniciativa que vulgui respondre a la militància. Arribem a persones que d’alguna manera ja estan educades per tenir consciència de projectes així. Amb tot, és curiós que ens hem trobat amb gent que no està vinculada a l’associacionisme, que simplement ha arribat a l’assemblea perquè té una necessitat concreta, que és l’habitatge.

És una comunitat diversa?

No ha nascut d’un partit polític ni de les associacions, ha nascut d’unes classes de swing. Persones diverses en moviment que ens mou un interès comú, un habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Ballem plegades?